ES BALUARD I ES PI DE FORMENTOR

Després de berenar i de jugar al parc ja ens preparam per entrar al Baluard. Veurem els quadres que hem treballat a classe i moltes més obres interessants.

Aquesta setmana hem anat al museu Es Baluard. Abans, però, hem preparat la visita i hem observat uns quants quadres de pintors: la ferida de la muntanya de Tito Citadini, caps de sardina de Miquel Barceló, el pi de Formentor d'Anglada Camarassa...

Ha estat una visita ben interessant. Quan érem pel camí ens ha sorprès veure l'escultura d'una casa a l'inrevès. La casa s'aguantava a terra per la punta de la xemeneia!!! Els pintors, els escultors es miren les coses potser d'una altra manera. No es limiten a copiar la realitat, sinó que pensen noves formes, tamanys colors i sobretot el que no han perdut és la capacitat de jugar i d'inventar. La casa a l'inrevès que hem vist abans d'arribar al Baluard ha estat una bona anticipació de la creativitat que hem pogut observar després en les pintures. No és estrany, per tant, que els infants puguin aproximar-se a l'art amb una mirada més lliure i més desacomplexada que la dels adults. A l'infància tot és possible i a partir d'aquesta introducció hem treballat sobretot un dels quadres que és el pi de Fomentor. La poesia de Costa i Llobera, la cançó de Maria del Mar Bonet, el quadre d'Anglada Camarassa... tot això ens ha fet entendre l'emoció de contemplar un pi que es mou quan bufa el vent. Així, hem imitat amb el nostre cos el moviment del pi i amb els braços - que eren les branques - no hem caigut encara que el vent anàs en contra perquè teniem ben subjectes les arrels... 

Després l'hem representat amb la llicència dels pintors. Cadascú l'ha imaginat a la seva manera, sense por de fer-ho malament, ja que totes les possibilitats són acceptables. No hem de limitar la capacitat d'imaginar perquè tot és possible. I aquí en teniu una mostra del resultat. 

  

N'Asier ha fet molta feina amb el tronc i les branques que es mouen. Les fulles són ben primetes i semblants a les que podem observar dels pins. Pel tronc s'ha inventat detalls geomètrics i ha delimitat les zones per a cada color. Observau la firma en groc a la part superior esquerra. No es veu el nom d'Asier ja que, també, s'ha inventat la firma.

En Jaume ha decidit jugar amb el color cel. El pi està inserit en un món d'aigua i de cel i cobra importància no tant pel que és sinó per tot el color que l'envolta. El pi s'uneix a la totalitat, és una part més del paisatge.

Per què no un pi amb ulls i boca?. En Costa i Llobera compara l'arbre amb un gegant guerrer. És un pi robust i té una bona soca. No el  tombarà el vent. Observau els detalls: les branques, les fulletes primes del pi, el sol i el mar amb les ones... És el pi que en Rafel ha imaginat.

El pi s'inclina lleugerament en un dia de sol i de vent. És un pi fort i content. En el tronc es mesclen diferents tonalitats i les branques s'obren cap el cel. A prop del pi s'alça un petit bocí de verd. És el pi que ha imaginat en Pau.