LES DESFRESSES A INFANTIL

HA PASSAT UN ÀNGEL

És l'estona del pati, després de berenar a les aules. Hi ha un nin que acaba d'arribar a l'escola perquè ha anat al metge. Fa poc que li ha canviat la vida a ell i a la seva família. Necessita noves rutines d'alimentació i vigilància - en alguns casos medicació - per a un bon funcionament intern. Tot plegat, un trasbals que precisa d'adaptació.
No ha entrat a l'aula sinó que directament ha anat al pati. Allà l'ambient de joc i d'alegria ha xocat amb el seu estat interior i no ha sabut dir perquè plorava, ni perquè demanava la presència de la mare amb un fil de veu. No s'ha fet mal, ni ha tengut cap baralla. Potser és la sensació de trobar-se enmig del pati, perdut.  A vegades passam d'una situació a l'altra massa ràpid i no tenim temps de sentir-nos on estam quan encara, dins nosaltres, viu el temps anterior. També, quan el lloc se'ns fa massa gran i no podem trobar ni reconèixer  "els nostres", aquells amb qui compartim les estones més valuoses i que ens acompanyen  quan sentim  dolor. Però, al cap de poca estona, al pati, s'ha produït una transformació. Ha bastat dir el nom del nin als seus companys  de classe i anunciar que ja era allà! que ja havia arribat! per a què primer un amic, després un altre i un altre i més ... succesivament  se li abracessin i tots junts s'unissin finalment en un abraç col·lectiu . Ha estat com si passés un àngel, perquè el plor desconsolat que tenia, de cop, ha acabat.

Els romans mantenien sempre a bon recer els deus de les llars. Prop del foc, habitaven les gerres i altres recipients de la cuina.  Els consideraven "deus menors", protectors de la casa i eren molt venerats.  Segons la creença, eren antics esperits d'avantpassats que continuaven presents per guardar de perill els seus descendents. A la "casa" de l'escola també tenim els nostres déus protectors i vénen a veure'ns i ajudar-nos quan ens reunim al voltant de qui ho necessita.
Es diu que << ha passat un àngel >> quan hi ha una pausa inesperada que s'instala enmig  d'una conversa o  trenca el ritme habitual d'alguna situació. És una estona quasi màgica que no sabem per què ni com  passa . A penes requereix de la nostra intervenció. És com si fora de nosaltres l'inesperat es transformés en una força benèvola que ens recorda que vivim junts  i que és necessari compartir i, de tant en tant, abraçar-se. Així, els àngels - de tant en tant - davallen de les estrelles fins nosaltres.

CONTINUAM AMB ELS NOSTRES PROTAGONISTES A 3 ANYS

Aquesta setmana hem tengut un nou protagonista: n'Adrià. Han vengut es seu papà i sa seva mamà a fer un taller amb nosaltres. Hem fet sal de colors. Ens ha encantat!. Després hem omplit amb aquesta sal de colors unes botelles que ens han duit. Ens han quedat precioses!

Quina feinada!

En Monse ens ha deixat una classe ben polida!

DE MAIES, INQUES I ASTEQUES

Ara que ja tots ens hem de conformar amb la "Corema" podem recordar un poc el  Carnaval  i la  preparació  dels vestits, dels turbants, dels escuts i  dels complements... dies intensos de feina i de projectes. Els llibres, dibuixos i fulls impressos que ens aportareu abans ens han anat molt bé per a conèixer els trets més rellevants  de  les civilitzacions antigues. Els asteques a 4 anys, els Inques a 3 anys i els Maies a 5 anys ens serviren de model per ajustar formes i colors sobre les teles. Les mares col·laborareu de valent i a la classe no vos podeu imaginar la il·lusió amb què confeccionarem els escuts! Cada infant va fer la seva particular interpretació... uns optaren per a la representació de  força (negre o vermell) d'altres relacionaren el color amb el seu tipus preferit de "gormiti". N'hi va haver que triaren, senzillament, un color que els agradava. Pintar, retallar, aferrar.... van tenir molt més sentit que si hagués tractat d'una  simple activitat de quadern. Tot per compartir l'alegria i un fragment de representació històrica.

La il·lusió permet viure i aprendre millor! Però ja sabeu que el projecte de l'escola just ha fet començar i ens durà més sorpreses...

 Aquí teniu algunes de les fotos de la passada festa de Carnaval.

Començam la base dels escuts i cada nin i nina tria el color.

Quan ja hem acabat la feina ens ha quedat així de ben fets!

I ara ja toca passejar. Cadascú  s'ha  pintat la pedra del sol enmig del turbant d'indi asteca. Veis com resplandeix sobre el front?