dimecres, 23 de febrer del 2011

PENSAR EL QUE HA PASSAT

La reflexió d'avui és sobre una "feineta" d'aula. Una estoneta de "concentració" sempre és bona i els exercicis "senzills" del quadern van molt bé per treballar els detalls, les pautes, el silenci... Permeten entretenir-se en el COM,  Treballar l'atenció, l'autonomia, el silenci del fer.. Primer, les pautes clares, l'explicació, els encarregats,  repartir tot el que sigui necessari... Després ve el moment en què cadascú  assumeix la responsabilitat del que fa, tot i que la mestra vigila i ajuda - només si és necessari -. L'explicació ha quedat clara, sembla, com quasi sempre, però mentre els infants fan la feina poden passar tantes coses que no teniem previstes!
L'exercici, avui,  era de repassar cercles i fer-ne alguns assenyalant el que era el més petit. Però una nina de cop i volta ha mirat la seva companya i li ha agradat tant la manera com pintava els cercles per dins que no ha volgut ser menys i ha agafat aquest color rosa que tan li agrada disposada a fer el mateix.  Mentrestant un nin de la mateixa taula, sense despistar-se gens, repassava quasi mil·limètricament cada zona del cercle i tant, tant bé ho ha fet que, guiat per la perfecció, s'ha abstret completament. Els retoladors tenen uns colors preciosos, vius, queden bé sobre el paper i si després de repassar ens anam dins i seguim pintant? ben mirat també es fer retxetes... com una altra forma de repassar... Tot això,  mentre la mestra ajudava un nin de l'altra taula. Eh que era només repassar!... 
Quan ja tothom ha endreçat les taules hem parlat del que ha passat. Del grup de les "pintores"... perque són ja un poc artistes i no es poden estar de pintar i decorar i .... clar a vegades van al seu aire i s'han de fixar en que no tot ha de quedar tan "ple" de pintura. A més, si abaix, al quadern, les paraules donen una norma i llavors no se segueix la feineta està malament! Del grup dels despistats, que miren els altres i quan van al seu quadern se n'adonen que ni tan sols n'han fet la meitat! Del nin que s'ha despistat precisament de tant concentrat que estava perquè "s'ha oblidat de tot" mentre repassava (als adults també ens passa això. A vegades quan estam fent alguna cosa, ens hi perdem, el temps passa i no recordam ben bé on havíem d'arribar...) De dos nins que normalment es despisten però que avui ho han fet tot molt bé i ben concentrats i d'una altra nina molt perfeccionista que ha estat capaç de transformar una feineta senzilla en un autèntic treball d'artesania i precisió...
Ha anat molt bé parlar junts de com havia anat la "feineta" i que els infants s'hagin pogut trobar en la mirada de l'adult que ha estat observant-los. Parlar del que ha passat... entendre que algú està pendent d'ells, pensar com corregir el que no surt bé... cercar estratègies per mantenir l'atenció i millorar d'acord amb les pròpies possibilitats.

Ben atents! que l'exercici dura poc temps i ens hem d'avesar a no despistar-nos

Les estones de concentració... a vegades ni tan sols s'han de preparar. Quan ja s'han "practicat" sorgeix l'hàbit i vénen de forma ben espontànea.
 
Però no totes les produccions necessiten el mateix grau de precisió o d'exigència. L'Educació Infantil té moments de tota casta. Quan anam a "psico", per exemple, el que més importa és la vivència, el plaer, l'adquisició de seguretat... El dibuix de  psicomotricitat té molt poc que veure amb els que feim a classe. L'infant encara està dins la sensació de l'experiència que ha viscut. La reproducció és de traç decidit, vivencial, sense por a equivocar-se. En pocs minuts es representa una escena del joc. Dibuixar també pot ser, i cal que sigui, l'expressió del que ha passat,  l'emoció, sense pautes ni condicions. Un exercici de llibertat. Aquí en teniu una petita mostra.

La sessió és a punt de començar. L'ordre dels coixins col·locats aviat serà substituït. És la cursa d'anar a tombar-los.  La destrucció que fa possible, precisament, la construcció d'un nou ordre durant la sessió.


Les unitats superposades. Una sobre l'altra intenten explicar la construcció "d'un castell"


                                                
Hi ha un bon grup d'infants que sempre ens demanen els darrers minuts de psico per jugar a futbol. Són uns moments intensos on hi ha molta competència per "tenir" la pilota. Sovint n'hem de posar dues per donar abast... En aquest dibuix amb la porteria al fons podem veure clarament un equip de tres que corre darrera de la pilota.


dilluns, 21 de febrer del 2011

DESFRESSES D'INFANTIL

Com ja sabeu els nins i nines d'infantil ens desfressam de maies, inques i asteques. Pensau que aquesta desfressa l'hem de guardar ja que a final de curs farem una dansa. Aqui vos deixam penjant una foto de cada desfressa perquè la pogueu veure en qualsevol moment.




divendres, 18 de febrer del 2011

LES ENQUESTES DE CINQUÈ ENS ARRIBEN

Els nins i nines de 5è s'han fet ressò del risc que suposa la contaminació per a la salut de la població. Aquesta setmana passada hem pogut assabentar-nos a través dels mitjans de comunicació del perill que representa respirar l'aire que està en males condicions. No es veu, no es toca, però contínuament penetra a cada inspiració fins que aparèixen els primers símptomes d'alarma. A les grans ciutats el problema és major i ja hi ha estadístiques que demostren la relació directa entre pol·lució i augment de problemes respiratoris. Aquesta preocupació s'ha traduït en l'elaboració d'una enquesta per part dels nins i nines de cinquè. Està relacionada amb la utilització de vehicles i és per a que totes les famílies i el professorat de l'escola la contesti. Una vegada recollides les dades, es  farà l'estudi  i ens presentaran després les conclusions.  Moltes gràcies!

Na Juana ve a  recollir les primeres enquestes emplenades.

Aquestes enquestes ens han servit per a reflexionar sobre l'ús del cotxe. Però com que el tema també anava de vehicles un professor va venir a la classe i ens va dibuixar un cotxe molt bonic a la pissarra, tant , que el dia següent tots volíem tenir-lo i en vam haver de fer fotocòpies. Cada cotxe era ben particular i feia un so ben característic. RRRRRRRRRRR  /  AR  /  REDEPE  /  INO  ....  aquestes tirallongues de lletres ens han  servit per a repassar els sons i "jugar a llegir" onomatopeies. Aquí en teniu dos exemples:




En Bernat ha volgut pintar un cotxe negre - com el seu - que anava per la carretera  i feia molts renous. El fum l'envoltava. Posant el dit davall cada lletra hem pogut "jugar a llegir" els sons.


Un altre cotxe, aquest, de colors. També anava per una carretera i feia poc fum. En Carles ens ha contat  que primer el motor anava "fred" i per això feia BB RBRBRB ja que li costava posar-se en marxa. Després s'ha encalentit i ja ha pogut fer el renou normal: RRR

dijous, 10 de febrer del 2011

ELS NINS I NINES DE 3 ANYS FEIM EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA

La setmana del protagonista és aquesta setmana tan important pels vostres fills/es, i la podem celebrar gràcies a la vostra col.laboració, si, a la de vosaltres pares i mares.

La vostra col.laboració és la  que dóna AUTOESTIMA, SEGURETAT, AUTONOMIA I INICIATIVA al vostre fill/-a per seguir endavant i trobar-se a gust dins el món: familiar, escolar i en l'entorn en general.

Primer de tot, per tant hem d'agrair-vos la vostra implicació en l'educació dels vostres fills/-es.

Com ja sabeu durant la setmana del feim les següents activitats: llibre del protagonista, tallers amb els pares, capsa de la vida...

La primera protagonista va ser na Cristina i  vàrem fer amb sa seva mamà n'Elena un taller de molinets de paper. Ens ho vàrem passar molt bé!!!


El segon protagonista va ser en Pau, vàrem fer de cuiners amb el seu papà en Carlos, ferem pizzes i pa, tot va ser boníssim.






Aquesta setmana la protagonista es na Joana. La seva mamà ha vengut a fer-nos un taller de massatges als peus. Ens vàrem quedar ben relaxats.

dimecres, 9 de febrer del 2011

DIFERENTS PERÒ GERMANS


Dia 28 de gener celebrarem el dia de la Pau. La frase per reflexionar fou "diferents però germans". Sovint la diferència és causa de conflictes i per això cal aprendre-la a viure des d'una altra perspectiva ja que representa una possibilitat de millora dels vincles i, per tant, de riquesa personal. La diferència ens ajuda a posar-nos en el lloc de l'altre, a dubtar de les nostres conclusions, a no percebre el món només en relació a la nostra perspectiva. Hi ha moltes coses que no surten com volem o com pensam que és millor, però fer-les amb els altres, acceptant-los, fa possible que el nostre esforç fruiti més enllà de nosaltres i que sigui possible una major satisfacció.

Tots els nins i nines d'infantil van escriure el seu nom en el mural de la Pau per fer possible aquest camí d'entesa i practicar-lo tant  a l'escola com a la casa.


REFLEXIÓ SOBRE LA DIFERÈNCIA

Podem parlar de guerres i de conflictes però per als nostres petits la millor manera d'acceptar la diferència és entendre i reflexionar sobre les petites coses que passen cada dia i que són moltes!. També els adults en podem aprendre tant del que vivim cada dia!.
Com a exemple podeu mirar aquests dibuixos. A classe vam treballar la cançó "Què se n'ha fet d'aquelles flors" i també "El món seria" . Vam pintar flors i totes eren diferents. Aquí en teniu una mostra que podem comentar:

Quantes flors! rodones, allargades... no n'hi ha cap d'igual i els noms s'han escrit a sobre del cel que augmenta el contrast. Les flors es baden en fila i s'ofereixen damunt el verd de l'herba. Un gran esforç de combinació de colors i de formes.
Em dius el que has fet? Verbalització de la nina: << he pintat flors diferents >>

I  UN ALTRE MÉS, DE FLORS
 


Aquest dibuix no és plasticament com l'altre. Però sovint pensam excessivament en la comparació i això ens fa més difícil valorar el cami de cada infant. En aquest dibuix el traç és més elemental. Però alerta! només el traç perquè hi ha una història important que s'amaga.
Em contes el que has fet? Verbalització del nin:  << plovia i feia vent, les flors queien i jo vaig cridar el meu padrí que tot d'una va venir a cercar-me >>. Les paraules ho canvien tot. Tornem-lo  mirar de nou. Fins i tot la figura humana sense braços s'avé amb la sensació d'intempèrie narrada per l'infant. Hi ha en aquest dibuix una història de confiança i d'afecte.

I ARA ANEM CAP A LA MAR


Estam davant d'una platja amb palmeres. Dins l'aigua hi ha peixos petits i una balena. Una franja d'arena separa les palmeres de la mar. Hi ha un treball de gradació de tamanys, de mesura, de combinació de formes i colors. Qui el fa vol que es vegi tot ben clar i disposat i que, a més a més, quedi constància del nom d'alguns dels elements. Tot queda perfectament ajustat. 
M'expliques el dibuix?  Verbalització de la nina: << He pintat peixos i la balena és com els peixos però més gran >>.... << Bé, també hi ha palmeres i he pintat l'arena d'un altre color perquè el groc s'acabava >> 

I PEL CAMP, QUÈ HI HA?


La primera impressió és que passa alguna cosa. Hi ha moviment. Aquí necessitam una explicació del nin perquè és un dibuix que ens crea interrogants. Això està molt bé. Que l'adult tengui dubtes, que no ho vegi clar, perquè així dialoga més amb l'infant i se'n adona dels motius que no sap.
Què passa aquí? Verbalització de l'infant:  << Feia vent, hi havia remolins que se'n duien l'herba. Hi havia una "canasta" per jugar a pilota i un espantaocells enmig dels nins que jugaven. La casa era a l'altre costat. >>

Les diferències ens ajuden a valorar millor els companys! Cada infant té les seves habilitats i la seva manera de veure i de fer les coses, també el seu nivell, que mai no hem "d'etiquetar". El que compta és el procés i sempre hi ha qui és millor per a unes coses que per a unes altres.
Les diferències ens aporten noves possibilitats i ens permeten tenir una mirada més oberta. Benvingudes siguin!