PENSAR EL QUE HA PASSAT

La reflexió d'avui és sobre una "feineta" d'aula. Una estoneta de "concentració" sempre és bona i els exercicis "senzills" del quadern van molt bé per treballar els detalls, les pautes, el silenci... Permeten entretenir-se en el COM,  Treballar l'atenció, l'autonomia, el silenci del fer.. Primer, les pautes clares, l'explicació, els encarregats,  repartir tot el que sigui necessari... Després ve el moment en què cadascú  assumeix la responsabilitat del que fa, tot i que la mestra vigila i ajuda - només si és necessari -. L'explicació ha quedat clara, sembla, com quasi sempre, però mentre els infants fan la feina poden passar tantes coses que no teniem previstes!

L'exercici, avui,  era de repassar cercles i fer-ne alguns assenyalant el que era el més petit. Però una nina de cop i volta ha mirat la seva companya i li ha agradat tant la manera com pintava els cercles per dins que no ha volgut ser menys i ha agafat aquest color rosa que tan li agrada disposada a fer el mateix.  Mentrestant un nin de la mateixa taula, sense despistar-se gens, repassava quasi mil·limètricament cada zona del cercle i tant, tant bé ho ha fet que, guiat per la perfecció, s'ha abstret completament. Els retoladors tenen uns colors preciosos, vius, queden bé sobre el paper i si després de repassar ens anam dins i seguim pintant? ben mirat també es fer retxetes... com una altra forma de repassar... Tot això,  mentre la mestra ajudava un nin de l'altra taula. Eh que era només repassar!... 

Quan ja tothom ha endreçat les taules hem parlat del que ha passat. Del grup de les "pintores"... perque són ja un poc artistes i no es poden estar de pintar i decorar i .... clar a vegades van al seu aire i s'han de fixar en que no tot ha de quedar tan "ple" de pintura. A més, si abaix, al quadern, les paraules donen una norma i llavors no se segueix la feineta està malament! Del grup dels despistats, que miren els altres i quan van al seu quadern se n'adonen que ni tan sols n'han fet la meitat! Del nin que s'ha despistat precisament de tant concentrat que estava perquè "s'ha oblidat de tot" mentre repassava (als adults també ens passa això. A vegades quan estam fent alguna cosa, ens hi perdem, el temps passa i no recordam ben bé on havíem d'arribar...) De dos nins que normalment es despisten però que avui ho han fet tot molt bé i ben concentrats i d'una altra nina molt perfeccionista que ha estat capaç de transformar una feineta senzilla en un autèntic treball d'artesania i precisió...

Ha anat molt bé parlar junts de com havia anat la "feineta" i que els infants s'hagin pogut trobar en la mirada de l'adult que ha estat observant-los. Parlar del que ha passat... entendre que algú està pendent d'ells, pensar com corregir el que no surt bé... cercar estratègies per mantenir l'atenció i millorar d'acord amb les pròpies possibilitats.

Ben atents! que l'exercici dura poc temps i ens hem d'avesar a no despistar-nos

Les estones de concentració... a vegades ni tan sols s'han de preparar. Quan ja s'han "practicat" sorgeix l'hàbit i vénen de forma ben espontànea.
 

Però no totes les produccions necessiten el mateix grau de precisió o d'exigència. L'Educació Infantil té moments de tota casta. Quan anam a "psico", per exemple, el que més importa és la vivència, el plaer, l'adquisició de seguretat... El dibuix de  psicomotricitat té molt poc que veure amb els que feim a classe. L'infant encara està dins la sensació de l'experiència que ha viscut. La reproducció és de traç decidit, vivencial, sense por a equivocar-se. En pocs minuts es representa una escena del joc. Dibuixar també pot ser, i cal que sigui, l'expressió del que ha passat,  l'emoció, sense pautes ni condicions. Un exercici de llibertat. Aquí en teniu una petita mostra.

La sessió és a punt de començar. L'ordre dels coixins col·locats aviat serà substituït. És la cursa d'anar a tombar-los.  La destrucció que fa possible, precisament, la construcció d'un nou ordre durant la sessió.

Les unitats superposades. Una sobre l'altra intenten explicar la construcció "d'un castell"

                                                

Hi ha un bon grup d'infants que sempre ens demanen els darrers minuts de psico per jugar a futbol. Són uns moments intensos on hi ha molta competència per "tenir" la pilota. Sovint n'hem de posar dues per donar abast... En aquest dibuix amb la porteria al fons podem veure clarament un equip de tres que corre darrera de la pilota.