LA PRIVAMERA HA ARRIBAT A LA NOSTRA CLASSE

LA PRIMAVERA HA ARRIBAT A LA NOSTRA CLASSE I ENS HA DEIXAT ELS VIDRES PLENS DE COLORS.

ENGUANY DECIDIREM CANVIAR EL SUPORT PER PINTAR LA PRIMAVERA DECIDIREM ENTRE TOTS FER-HO ALS VIDRES DE L'ESCOLA, ENS VA ENCANTAR PINTAR DAMUNT ELS VIDRES

N'ARNAU VA SER PROTAGONISTA

 SA MAMÀ  DE N'ARNAU VA VENIR A FER UN TALLER AMB NOSALTRES. ENS VA MAQUILLAR D'ALLÒ QUE NOSALTRES VÀREM TRIAR.

M

TOTS QUEDÀREM BEN GUAPOS!!!

NO ÉS FÀCIL

Hi ha una nina a la classe de 4 anys que no se sent especialment atreta pels dibuixos. El full en blanc sobre la taula li provoca normalment una necessitat de fugir, de passar pàgina aviat, de fer alguna cosa més d’acord amb el seu gust i que li resulti engrescadora.  Els seus dibuixos són normalment de traç ràpid i fets amb els mínims requisits. Així, la professora, no pot dir que no hagi fet l’intent de la mateixa manera que, tampoc, pot donar-li el gust d’algun elogi.  La sorpresa arriba amb el canvi de lloc i de materials.  Així, quan la nina va al racó de la pintura  tot resulta diferent.  Hi ha coratge, ganes i sembla com si el full en blanc li obrís una porta. Potser la verticalitat del cavallet li encomana més força? Són les eines de les temperes i el pinzell, que són noves? O és que tot el que es fa a sobre de les taules de l’escola sembla massa igual i acaba per no fer ganes?...

En canvi un altre nin de la classe quan ha anat al racó del cavallet i de la pintura amb temperes s’ha perdut.  Durant una bona estona no ha sabut què fer ni per on començar.  Després ha començat a fer punts, que llavors s’han convertit en taques que han començat a créixer i a créixer de mida fins que en un moment donat l’opció ha derivat en cobrir tot l’espai en blanc a fi de no deixar veure res més que una mescla de colors quasi superposats on el negre predominava. Ah! El full en blanc que n’és de difícil! El buit ens delata i, a vegades, ens agafa per sorpresa. És llavors que fem proves i proves, sense que cap ens deixi satisfets. A qui de nosaltres no li ha passat això alguna vegada? Observant-lo, es diria que a mesura que feia ús dels colors se n’adonava que alguna cosa fallava, que no se sentia bé. Al final ha volgut amagar-se, tapat davall tots els colors que hi ha posat. No volia que els altres veiessin que el que volia fer no li ha sortit.  Ha passat un mal moment i precisament ell que sempre vol fer les coses ben fetes...  Tanta sort que després amb un puzle s’ha pogut treure l’espina i ha pogut sentir la satisfacció interior de l’esforç i d’haver superat el repte.

Reflexió: hi ha situacions que provoquen frustació i que ens demostren que no sabem fer-ho tan bé com voldríem. Cal acceptar-les perquè formen part de la vida i saber que sempre n’hi haurà d’altres que ens permetran valorar-nos millor. 

Tant mestres com pares hem de saber esperar, donar noves oportunitats als nostres infants i, si cal o ho creiem necessari, ajudar-los.  No tot és color de rosa: aprendre vol dir afrontar les dificultats i no sempre és fàcil.

LES DESFRESSES A INFANTIL

HA PASSAT UN ÀNGEL

És l'estona del pati, després de berenar a les aules. Hi ha un nin que acaba d'arribar a l'escola perquè ha anat al metge. Fa poc que li ha canviat la vida a ell i a la seva família. Necessita noves rutines d'alimentació i vigilància - en alguns casos medicació - per a un bon funcionament intern. Tot plegat, un trasbals que precisa d'adaptació.
No ha entrat a l'aula sinó que directament ha anat al pati. Allà l'ambient de joc i d'alegria ha xocat amb el seu estat interior i no ha sabut dir perquè plorava, ni perquè demanava la presència de la mare amb un fil de veu. No s'ha fet mal, ni ha tengut cap baralla. Potser és la sensació de trobar-se enmig del pati, perdut.  A vegades passam d'una situació a l'altra massa ràpid i no tenim temps de sentir-nos on estam quan encara, dins nosaltres, viu el temps anterior. També, quan el lloc se'ns fa massa gran i no podem trobar ni reconèixer  "els nostres", aquells amb qui compartim les estones més valuoses i que ens acompanyen  quan sentim  dolor. Però, al cap de poca estona, al pati, s'ha produït una transformació. Ha bastat dir el nom del nin als seus companys  de classe i anunciar que ja era allà! que ja havia arribat! per a què primer un amic, després un altre i un altre i més ... succesivament  se li abracessin i tots junts s'unissin finalment en un abraç col·lectiu . Ha estat com si passés un àngel, perquè el plor desconsolat que tenia, de cop, ha acabat.

Els romans mantenien sempre a bon recer els deus de les llars. Prop del foc, habitaven les gerres i altres recipients de la cuina.  Els consideraven "deus menors", protectors de la casa i eren molt venerats.  Segons la creença, eren antics esperits d'avantpassats que continuaven presents per guardar de perill els seus descendents. A la "casa" de l'escola també tenim els nostres déus protectors i vénen a veure'ns i ajudar-nos quan ens reunim al voltant de qui ho necessita.
Es diu que << ha passat un àngel >> quan hi ha una pausa inesperada que s'instala enmig  d'una conversa o  trenca el ritme habitual d'alguna situació. És una estona quasi màgica que no sabem per què ni com  passa . A penes requereix de la nostra intervenció. És com si fora de nosaltres l'inesperat es transformés en una força benèvola que ens recorda que vivim junts  i que és necessari compartir i, de tant en tant, abraçar-se. Així, els àngels - de tant en tant - davallen de les estrelles fins nosaltres.

CONTINUAM AMB ELS NOSTRES PROTAGONISTES A 3 ANYS

Aquesta setmana hem tengut un nou protagonista: n'Adrià. Han vengut es seu papà i sa seva mamà a fer un taller amb nosaltres. Hem fet sal de colors. Ens ha encantat!. Després hem omplit amb aquesta sal de colors unes botelles que ens han duit. Ens han quedat precioses!

Quina feinada!

En Monse ens ha deixat una classe ben polida!

DE MAIES, INQUES I ASTEQUES

Ara que ja tots ens hem de conformar amb la "Corema" podem recordar un poc el  Carnaval  i la  preparació  dels vestits, dels turbants, dels escuts i  dels complements... dies intensos de feina i de projectes. Els llibres, dibuixos i fulls impressos que ens aportareu abans ens han anat molt bé per a conèixer els trets més rellevants  de  les civilitzacions antigues. Els asteques a 4 anys, els Inques a 3 anys i els Maies a 5 anys ens serviren de model per ajustar formes i colors sobre les teles. Les mares col·laborareu de valent i a la classe no vos podeu imaginar la il·lusió amb què confeccionarem els escuts! Cada infant va fer la seva particular interpretació... uns optaren per a la representació de  força (negre o vermell) d'altres relacionaren el color amb el seu tipus preferit de "gormiti". N'hi va haver que triaren, senzillament, un color que els agradava. Pintar, retallar, aferrar.... van tenir molt més sentit que si hagués tractat d'una  simple activitat de quadern. Tot per compartir l'alegria i un fragment de representació històrica.

La il·lusió permet viure i aprendre millor! Però ja sabeu que el projecte de l'escola just ha fet començar i ens durà més sorpreses...

 Aquí teniu algunes de les fotos de la passada festa de Carnaval.

Començam la base dels escuts i cada nin i nina tria el color.

Quan ja hem acabat la feina ens ha quedat així de ben fets!

I ara ja toca passejar. Cadascú  s'ha  pintat la pedra del sol enmig del turbant d'indi asteca. Veis com resplandeix sobre el front?