LES DESFRESSES A INFANTIL

HA PASSAT UN ÀNGEL

És l'estona del pati, després de berenar a les aules. Hi ha un nin que acaba d'arribar a l'escola perquè ha anat al metge. Fa poc que li ha canviat la vida a ell i a la seva família. Necessita noves rutines d'alimentació i vigilància - en alguns casos medicació - per a un bon funcionament intern. Tot plegat, un trasbals que precisa d'adaptació.
No ha entrat a l'aula sinó que directament ha anat al pati. Allà l'ambient de joc i d'alegria ha xocat amb el seu estat interior i no ha sabut dir perquè plorava, ni perquè demanava la presència de la mare amb un fil de veu. No s'ha fet mal, ni ha tengut cap baralla. Potser és la sensació de trobar-se enmig del pati, perdut.  A vegades passam d'una situació a l'altra massa ràpid i no tenim temps de sentir-nos on estam quan encara, dins nosaltres, viu el temps anterior. També, quan el lloc se'ns fa massa gran i no podem trobar ni reconèixer  "els nostres", aquells amb qui compartim les estones més valuoses i que ens acompanyen  quan sentim  dolor. Però, al cap de poca estona, al pati, s'ha produït una transformació. Ha bastat dir el nom del nin als seus companys  de classe i anunciar que ja era allà! que ja havia arribat! per a què primer un amic, després un altre i un altre i més ... succesivament  se li abracessin i tots junts s'unissin finalment en un abraç col·lectiu . Ha estat com si passés un àngel, perquè el plor desconsolat que tenia, de cop, ha acabat.

Els romans mantenien sempre a bon recer els deus de les llars. Prop del foc, habitaven les gerres i altres recipients de la cuina.  Els consideraven "deus menors", protectors de la casa i eren molt venerats.  Segons la creença, eren antics esperits d'avantpassats que continuaven presents per guardar de perill els seus descendents. A la "casa" de l'escola també tenim els nostres déus protectors i vénen a veure'ns i ajudar-nos quan ens reunim al voltant de qui ho necessita.
Es diu que << ha passat un àngel >> quan hi ha una pausa inesperada que s'instala enmig  d'una conversa o  trenca el ritme habitual d'alguna situació. És una estona quasi màgica que no sabem per què ni com  passa . A penes requereix de la nostra intervenció. És com si fora de nosaltres l'inesperat es transformés en una força benèvola que ens recorda que vivim junts  i que és necessari compartir i, de tant en tant, abraçar-se. Així, els àngels - de tant en tant - davallen de les estrelles fins nosaltres.

CONTINUAM AMB ELS NOSTRES PROTAGONISTES A 3 ANYS

Aquesta setmana hem tengut un nou protagonista: n'Adrià. Han vengut es seu papà i sa seva mamà a fer un taller amb nosaltres. Hem fet sal de colors. Ens ha encantat!. Després hem omplit amb aquesta sal de colors unes botelles que ens han duit. Ens han quedat precioses!

Quina feinada!

En Monse ens ha deixat una classe ben polida!

DE MAIES, INQUES I ASTEQUES

Ara que ja tots ens hem de conformar amb la "Corema" podem recordar un poc el  Carnaval  i la  preparació  dels vestits, dels turbants, dels escuts i  dels complements... dies intensos de feina i de projectes. Els llibres, dibuixos i fulls impressos que ens aportareu abans ens han anat molt bé per a conèixer els trets més rellevants  de  les civilitzacions antigues. Els asteques a 4 anys, els Inques a 3 anys i els Maies a 5 anys ens serviren de model per ajustar formes i colors sobre les teles. Les mares col·laborareu de valent i a la classe no vos podeu imaginar la il·lusió amb què confeccionarem els escuts! Cada infant va fer la seva particular interpretació... uns optaren per a la representació de  força (negre o vermell) d'altres relacionaren el color amb el seu tipus preferit de "gormiti". N'hi va haver que triaren, senzillament, un color que els agradava. Pintar, retallar, aferrar.... van tenir molt més sentit que si hagués tractat d'una  simple activitat de quadern. Tot per compartir l'alegria i un fragment de representació històrica.

La il·lusió permet viure i aprendre millor! Però ja sabeu que el projecte de l'escola just ha fet començar i ens durà més sorpreses...

 Aquí teniu algunes de les fotos de la passada festa de Carnaval.

Començam la base dels escuts i cada nin i nina tria el color.

Quan ja hem acabat la feina ens ha quedat així de ben fets!

I ara ja toca passejar. Cadascú  s'ha  pintat la pedra del sol enmig del turbant d'indi asteca. Veis com resplandeix sobre el front?

PENSAR EL QUE HA PASSAT

La reflexió d'avui és sobre una "feineta" d'aula. Una estoneta de "concentració" sempre és bona i els exercicis "senzills" del quadern van molt bé per treballar els detalls, les pautes, el silenci... Permeten entretenir-se en el COM,  Treballar l'atenció, l'autonomia, el silenci del fer.. Primer, les pautes clares, l'explicació, els encarregats,  repartir tot el que sigui necessari... Després ve el moment en què cadascú  assumeix la responsabilitat del que fa, tot i que la mestra vigila i ajuda - només si és necessari -. L'explicació ha quedat clara, sembla, com quasi sempre, però mentre els infants fan la feina poden passar tantes coses que no teniem previstes!

L'exercici, avui,  era de repassar cercles i fer-ne alguns assenyalant el que era el més petit. Però una nina de cop i volta ha mirat la seva companya i li ha agradat tant la manera com pintava els cercles per dins que no ha volgut ser menys i ha agafat aquest color rosa que tan li agrada disposada a fer el mateix.  Mentrestant un nin de la mateixa taula, sense despistar-se gens, repassava quasi mil·limètricament cada zona del cercle i tant, tant bé ho ha fet que, guiat per la perfecció, s'ha abstret completament. Els retoladors tenen uns colors preciosos, vius, queden bé sobre el paper i si després de repassar ens anam dins i seguim pintant? ben mirat també es fer retxetes... com una altra forma de repassar... Tot això,  mentre la mestra ajudava un nin de l'altra taula. Eh que era només repassar!... 

Quan ja tothom ha endreçat les taules hem parlat del que ha passat. Del grup de les "pintores"... perque són ja un poc artistes i no es poden estar de pintar i decorar i .... clar a vegades van al seu aire i s'han de fixar en que no tot ha de quedar tan "ple" de pintura. A més, si abaix, al quadern, les paraules donen una norma i llavors no se segueix la feineta està malament! Del grup dels despistats, que miren els altres i quan van al seu quadern se n'adonen que ni tan sols n'han fet la meitat! Del nin que s'ha despistat precisament de tant concentrat que estava perquè "s'ha oblidat de tot" mentre repassava (als adults també ens passa això. A vegades quan estam fent alguna cosa, ens hi perdem, el temps passa i no recordam ben bé on havíem d'arribar...) De dos nins que normalment es despisten però que avui ho han fet tot molt bé i ben concentrats i d'una altra nina molt perfeccionista que ha estat capaç de transformar una feineta senzilla en un autèntic treball d'artesania i precisió...

Ha anat molt bé parlar junts de com havia anat la "feineta" i que els infants s'hagin pogut trobar en la mirada de l'adult que ha estat observant-los. Parlar del que ha passat... entendre que algú està pendent d'ells, pensar com corregir el que no surt bé... cercar estratègies per mantenir l'atenció i millorar d'acord amb les pròpies possibilitats.

Ben atents! que l'exercici dura poc temps i ens hem d'avesar a no despistar-nos

Les estones de concentració... a vegades ni tan sols s'han de preparar. Quan ja s'han "practicat" sorgeix l'hàbit i vénen de forma ben espontànea.
 

Però no totes les produccions necessiten el mateix grau de precisió o d'exigència. L'Educació Infantil té moments de tota casta. Quan anam a "psico", per exemple, el que més importa és la vivència, el plaer, l'adquisició de seguretat... El dibuix de  psicomotricitat té molt poc que veure amb els que feim a classe. L'infant encara està dins la sensació de l'experiència que ha viscut. La reproducció és de traç decidit, vivencial, sense por a equivocar-se. En pocs minuts es representa una escena del joc. Dibuixar també pot ser, i cal que sigui, l'expressió del que ha passat,  l'emoció, sense pautes ni condicions. Un exercici de llibertat. Aquí en teniu una petita mostra.

La sessió és a punt de començar. L'ordre dels coixins col·locats aviat serà substituït. És la cursa d'anar a tombar-los.  La destrucció que fa possible, precisament, la construcció d'un nou ordre durant la sessió.

Les unitats superposades. Una sobre l'altra intenten explicar la construcció "d'un castell"

                                                

Hi ha un bon grup d'infants que sempre ens demanen els darrers minuts de psico per jugar a futbol. Són uns moments intensos on hi ha molta competència per "tenir" la pilota. Sovint n'hem de posar dues per donar abast... En aquest dibuix amb la porteria al fons podem veure clarament un equip de tres que corre darrera de la pilota.

DESFRESSES D'INFANTIL

Com ja sabeu els nins i nines d'infantil ens desfressam de maies, inques i asteques. Pensau que aquesta desfressa l'hem de guardar ja que a final de curs farem una dansa. Aqui vos deixam penjant una foto de cada desfressa perquè la pogueu veure en qualsevol moment.

LES ENQUESTES DE CINQUÈ ENS ARRIBEN

Els nins i nines de 5è s'han fet ressò del risc que suposa la contaminació per a la salut de la població. Aquesta setmana passada hem pogut assabentar-nos a través dels mitjans de comunicació del perill que representa respirar l'aire que està en males condicions. No es veu, no es toca, però contínuament penetra a cada inspiració fins que aparèixen els primers símptomes d'alarma. A les grans ciutats el problema és major i ja hi ha estadístiques que demostren la relació directa entre pol·lució i augment de problemes respiratoris. Aquesta preocupació s'ha traduït en l'elaboració d'una enquesta per part dels nins i nines de cinquè. Està relacionada amb la utilització de vehicles i és per a que totes les famílies i el professorat de l'escola la contesti. Una vegada recollides les dades, es  farà l'estudi  i ens presentaran després les conclusions.  Moltes gràcies!

Na Juana ve a  recollir les primeres enquestes emplenades.

Aquestes enquestes ens han servit per a reflexionar sobre l'ús del cotxe. Però com que el tema també anava de vehicles un professor va venir a la classe i ens va dibuixar un cotxe molt bonic a la pissarra, tant , que el dia següent tots volíem tenir-lo i en vam haver de fer fotocòpies. Cada cotxe era ben particular i feia un so ben característic. RRRRRRRRRRR  /  AR  /  REDEPE  /  INO  ....  aquestes tirallongues de lletres ens han  servit per a repassar els sons i "jugar a llegir" onomatopeies. Aquí en teniu dos exemples:

En Bernat ha volgut pintar un cotxe negre - com el seu - que anava per la carretera  i feia molts renous. El fum l'envoltava. Posant el dit davall cada lletra hem pogut "jugar a llegir" els sons.

Un altre cotxe, aquest, de colors. També anava per una carretera i feia poc fum. En Carles ens ha contat  que primer el motor anava "fred" i per això feia BB RBRBRB ja que li costava posar-se en marxa. Després s'ha encalentit i ja ha pogut fer el renou normal: RRR